Arbúcies, un experiment en evolució de noves formes de radicalisme al s.XXI

Arbucies
Autor: Alexander R. Hufford

La pretensió de FairCoop, millorar la xarxa de moviments cooperatius de economia solidària més enllà de regions i fronteres, i una de les seues més conegudes eines, la divisa digital FairCoin, han assolit un nou èxit amb la recent acceptació del pagament de diversos serveis per part de l’ajuntament d’Arbúcies, en Catalunya. En el fons, entendre aquest desenvolupament significa enfrontar-se als profunds canvis en l’estructura social i a l’arribada de les noves tecnologies del s.XXI, en lloc de negar-les o romandre apegats a les abstraccions ideològiques de sempre, als models de revolta del passat.

Per tant, juntament amb el simple fet d’adonar-se d’aquest esdeveniment històric (és un dels primers municipis que accepten moneda digital i el primer en acceptar aquesta moneda per ser ecològica i socialment justa), seguirà també un intent d’ocupar-se dels seus aspectes més teòrics i de les implicacions que té per a organitzar-se al nou segle. D’aquesta manera es mostrarà la importància d’Arbúcies com a experiment pràctic, però també com a exemple teòric que podrà ser utilitzat per mostrar les noves tendències de lluita en el present context europeu.

 

Després de tot, atesa la novetat d’aquest desenvolupament que capgira gran part del pensament radical tradicional, sempre és important i paga la pena participar en una discussió política i justificació clar i honest de les diverses estratègies. Així s’aclareixen les posicions, es reforcen els moviments radicals en el seu conjunt perquè es promou el debat racional i una cultura política saludable. Per tant, segur que es podria preguntar... no es comprometen les idees radicals en ser reconegut el FairCoin per un govern, encara que siga un municipi menut? Més bé el contrari, açò no és abandonar els ideals el més mínim; és fer-los una realitat. Açò significa també que tenim clar que cal fer una necessària distinció a nivell polític entre demanar des d’una posició de feblesa i promoure models tradicionals d’organització política, i ser reconeguts com a resultat d’una posició de força, que s’ha aconseguit d’una forma profundament de base. L’èxit del FairCoin, que s’ha construït de baix cap a dalt i de forma clarament horitzontal, significa que el fet que un ajuntament menut l’accepte és una idea interessant. En altres paraules, la fortalesa econòmica i les idees innovadores del moviment radical estan exercint una força d’atracció objectivament notable. L’acceptació per part d’un govern municipal està lluny de ser un punt d’arribada, atés que la nostra atenció està principalment dirigida a crear noves estructures cooperatives i expandir els circuits comercials dins de l’economia solidària.

 

En l’actual moment, la tendència política objectiva és que el monopoli de l’estat central (i a través d’ell el Banc Central Europeu) en el control de la moneda està sent desafiat i fragmentat degut a la desconfiança política cap a les elits, la seua incompetència i mala gestió, i avanços tecnològics com el Blockchain. Hi ha, per la nostra part, la resposta de baix cap amunt del FairCoin, que respon a aquesta urgent necessitat però es basa fonamentalment en el treball de base, construint les seues forces amb col·lectius i individus, i hi ha la resposta política tradicional, que es centra en la burocràcia i les disputes electorals. Hi ha també el resultat pràctic d’aquestes diferents vies de lluita que s’han de comparar. El FairCoin ha seguit, segueix i seguirà el seu camí, i ara està demostrant la seua realitat i el seu valor, que  està sent reconegut fins i tot per parts menudes d’estructures tradicionals. Mentre que pel camí tradicional, centrat en les grans ciutats o en l’estat-nació, encara no ha sigut implementat i, de ser-ho, seria cancel·lat tan prompte com es perderen unes eleccions.

 

Finalment, hi ha en aquest exemple una crítica pràctica del model esquerrà que es promou en altres llocs, que és organitzar-se en els tradicionals partits parlamentaris, siga a nivell nacional o municipal, i tractar d’implementar un sistema alternatiu de pagament amb bons o pagarés per a funcionaris a més de l’Euro. Açò va ser debatut per Varoufakis i el govern de Syriza en 2015, ha sigut debatut pel govern italià (amb el nom de mini-BOTs) i alguns governs municipals en Espanya com Barcelona o Madrid. Tot i això, encara no existeix, i seria un projecte estatista funcionant principalment per a que l’estat pague a empleats públics. La referència ací, en línia amb la mentalitat de sempre, continua sent l’estat, que és qui guanyaria liquiditat i autonomia econòmica del BCE i dels mercats, no les persones ni les cooperatives.

 

Més encara, hi ha una altra distinció necessària entre ser suficientment fort per a fer complir el que vulgues, i tindre que tractar amb una situació política plural i generalment desfavorable. Seria preciós decretar demà un món més just, si fóra així de fàcil! La trista realitat, però, és que la major part de la retòrica radical contemporània encara arrossega un profetisme revolucionari com si els recursos i el pes de les organitzacions polítiques de treballadors massives estigueren al darrere, mentre que en realitat el més ajustat a la veritat és el contrari; la organització i el pes està molt més a l’altre costat. Açò crea la gran desconnexió entre la ideologia radical i els seus resultats que és hui molt evident. Evitant això, FairCoop està iniciant una nova forma d’organització per a l’era actual que pren en compte els profunds canvis estructurals de l’era postmoderna, internet i el blockchain, i amb aquest enfoc en la realitat reconeix el seu potencial per a créixer i fer-ho bastant ràpidament.

 

Açò ens podria portar al següent punt crític, que açò no té lloc en una gran ciutat, sinó a una població menuda, i per tant és només d’una importància perifèrica. A contracorrent una volta més, i en oposició al pensament radical clàssic, basat en l’experiència de les revolucions històriques centralitzades, com les de Paris el 1789 i St. Petesburg el 1917, aquí s’han de fer valdre les noves condicions històriques: una nova era de regions autònomes, acció mediambiental, lluites locals, organització horitzontal i profunda connectivitat digital. Açò té més en comú amb altres experiències del passat menys conegudes -per descomptat la profunditat de l’experiència anarquista en Catalunya en 1936, juntament a l’experiment socialista municipal en Viena després de 1918, i les lluites i cooperatives del primer moviment obrer al s.XIX, així com les experiències de les idees d’Owen entre el proletariat britànic, o el concepte de crèdit mutu de Proudhon i la importància donada a les societats cooperatives com a base de suport per a la fundació dels sindicats i de les organitzacions polítiques primerenques. Açò significa en el nostre temps reconèixer que l’acció en la metròpoli no és l’única forma d’actuar per al canvi, i ni tan sols és un terreny efectiu per a organitzar-se. Les noves tecnologies i l’enfoc en idees horitzontals ens permeten experimentar amb nous models fora de les concentracions físiques de les vastes metròpolis. Igualment aquest nou enfoc necessita estar obert a noves idees que es construeixen sobre les velles experiències, com el confederalisme democràtic de Rojava i les idees de municipalisme llibertari que trobem en Murray Bookchin.

En suma, Arbúcies és fonamentalment un experiment que marca un altre pas important en la senda del progrés per a FairCoop i per al FairCoin. Ara el repte serà aplicar l’experiència apresa en ell per a estendre aquest model per altres llocs, en municipis menuts de Catalunya i Espanya, i en altres regions en lluita com Rojava, o els llocs amb lluites locals i mediambientals d’Europa i fora d’ella.

 

Arbucies cartel

 

 

Mès INFO

 

   

   

FAIRCOIN IS BASED ON PROOFED BLOCKCHAIN TECHNOLOGY. USAGE AND MARKET VALUE REMAIN ON YOUR OWN RISK.
Imprint & Contact | Privacy | Logos, Posters and Stickers | Brochures | Presentation Slides | White Paper | CMS Login

To top